L’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya

 

En assemblea celebrada el dia 19 de febrer del 2000, més de 150 arqueòlegs professionals de Catalunya vam decidir constituir l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya com a resposta a la percepció col.lectiva d’un seguit de problemàtiques que dificulten seriosament el correcte exercici de la nostra professió. En primer lloc cal destacar el progressiu i notable deteriorament de la nostra situació laboral, deteriorament que reflecteix, entre d’altres coses, una baixa consideració social bastant generalitzada respecte de la tasca dels arqueòlegs.

Aquest menysteniment social de la nostra feina afecta l’arqueologia en qualsevol de les seves vessants, tant en la d’activitat professional com en la d’àrea de coneixement. És per això que l’Associació pretén afrontar la situació actual de l’arqueologia a Catalunya des de totes les perspectives possibles i per tant aplegar la totalitat dels membres del col·lectiu professional. El primer que cal fer és definir amb precisió la feina de l’arqueòleg, posant èmfasi en la utilitat social d’aquesta figura.

D’entrada, és una figura indispensable per a la correcta aplicació de la legislació vigent que preveu intervencions arqueològiques prèvies a la posada en marxa de qualsevol actuació que afecti el patrimoni arqueològic. Aquesta inicial intervenció tècnica és necessària per avaluar les conseqüències de múltiples projectes urbanístics o d’infrastructures, la realització dels quals ha de ser compatible amb la preservació de l’esmentat patrimoni. I és que hom accepta (i així està establert a les lleis vigents) que aquest patrimoni arqueològic i històric ha de ser conservat, estudiat i difós entre el seu beneficiari principal, que no és altre que la societat en el seu conjunt. Per això la tasca de l’arqueòleg va molt més enllà que aquesta primera actuació de salvament i avaluació de les restes materials del nostre passat. El seu estudi acurat, la seva conservació, gestió i difusió formen part de les variades tasques dels membres del nostre col·lectiu, ja sigui des de dintre de les diferents administracions o institucions públiques (Universitat, Generalitat de Catalunya, Ajuntaments, Diputacions, Museus, etc.), com des del lliure desenvolupament de la professió.

Aquestes activitats, la funció social de les quals és doncs indiscutible, no s’estan duent a terme en les millors condicions per causa, com dèiem abans, de greus problemes que afecten els membres del col·lectiu de professionals de l’arqueologia.

L’Associació neix amb el propòsit de treballar per tal d’avançar en la resolució d’aquests conflictes mitjançant els següents objectius:

1.- Defensa del marc professional. La situació laboral es caracteritza per una manca absoluta de regulació palesa de manera especialment punyent en la problemàtica dels honoraris. Hi ha la certesa que la remuneració mitjana de l’arqueòleg no està al nivell mínim exigible a la nostra categoria professional, sobretot en comparació amb el que sabem d’altres professionals equiparables. A banda d’aquesta qüestió bàsica, la normalització de l’exercici professional de l’arqueologia ha de passar també per la consecució de millores en aspectes com ara la seguretat laboral, temes de responsabilitat civil, etc. Aquests aspectes ja superats i assumits en altres àmbits professionals constitueixen assignatures pendents entre el nostre col·lectiu. L’estudi de la viabilitat d’un col·legi professional que reguli aquesta situació caòtica és un dels objectius bàsics de la nostra Associació (la qual, en qualsevol cas, pretén esdevenir a curt termini el bressol d’un futur col·legi o, en el cas que això no sigui viable o convenient, en una institució amb unes atribucions d’alguna manera equiparables).

2.- Crear unitat i consciència de col·lectiu. El col·lectiu de professionals de l’arqueologia a Catalunya és en general jove i caracteritzat per la dispersió (a causa de la varietat de les tasques implicades a què abans fèiem esment). A més, hi ha manca d’uns estudis especialitzats (llicenciatura pròpia) que, en el nostre parer, la nostra activitat requereix per la seva marcada especificitat, fet que encara agreuja més aquesta situació. L’Associació pot esdevenir el marc adequat per assolir una comunicació regular entre els membre del col·lectiu i avançar junts en els objectius proposats.

3.- Esdevenir grup d’opinió. Els temes que ens afecten són múltiples i tots estan clarament interrelacionats. És per això que l’Associació aspira a tenir veu pròpia en totes aquelles qüestions que afecten l’exercici de la nostra professió com ara el desenvolupament de la legislació vigent en temes d’execució d’excavacions arqueològiques i altres, temes de defensa del patrimoni, relacions amb la Universitat, problemes en la pràctica de la recerca arqueològica, etc.

Pel que fa als aspectes de la legislació vigent, la defensa del patrimoni arqueològic i el tema de la propietat intel·lectual, les línies de l’Ad’AC són:

  1. Exercir de grup d’opinió i impulsar el diàleg amb l’administració de la Generalitat per participar en el desenvolupament de la reglamentació i la normativa que encara avui no s’ha desarrollat de la Llei del Patrimoni Cultural Català, amb l’objectiu de superar les ambigüitats, les mancances i les contradiccions que es deriven de la pràctica arqueològica actual.
  2. Impulsar el diàleg amb les administracions locals per tal de col·laborar en la dinamització i l’elaboració de catàlegs de protecció del patrimoni arqueològic, facilitant-los l’assessorament professional que s’escaigui i afavorint l’exercici d’una arqueologia preventiva eficaç enfront el planejament urbanístic del territori municipal.
  3. Vetllar per la transparència de les administracions públiques i dels promotors privats en l’aplicació i l’acompliment de la legislació vigent sobre la realització de les intervencions arqueològiques, com també per l’ètica professional en l’exercici de la feina arqueològica.
  4. Assessorar i defensar en qüestions de propietat intel·lectual i drets d’autor als professionals associats.
  5. Defensar, en general i en el camp professional, la qualitat i la correcció en la prevenció, l’estudi, la investigació, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic català. L’Ad’AC serà un col·lectiu més a l’hora d’exercir pressió social i civil contra les agressions al patrimoni arqueològic.

En definitiva, l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya pretén esdevenir un interlocutor vàlid que, en representació d’una majoria del col·lectiu, posi damunt la taula els diferents problemes que ens afecten, en tractar-los cadascun amb els organismes corresponents a cada cas (Administracions diverses, empreses, sindicats, etc.). Tot i que soni antic, la nostra força rau, com sempre, en la capacitat que demostrem d’organitzar-nos i afrontar tots plegats, quants més millor, els diferents problemes que afecten l’esdevenidor del col·lectiu. L’Associació vol ser un instrument vàlid per assolir totes aquestes fites.

Aneu a la barra d'eines