Acta Assemblea General 2011
Amb data de 26 de març de 2010, a les 11 del matí a la Sala d’Actes del Museu del Poblat ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès i amb la presència de 21 socis, s’inicia l’Assemblea General Ordinària de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya (Ad’AC).
L’Acte comença amb una salutació i benvinguda del president de l’Ad’AC, Isidre Pastor Batalla i acte seguit es passa al primer punt de l’ordre del dia.
1.Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta anterior (Sant Boi de Llobregat, 27 de març de 2010)
S’obre un torn de paraula i sense cap observació per part dels socis assistents, s’aprova l’acta anterior per unanimitat.
2. Informe de les activitats portades a terme en el transcurs de l’exercici 2010
La presentació de l’informe va a càrrec d’Isidre Pastor, que comença a parlar de les activitats portades a terme, un resum de les quals s’adjunta a la documentació facilitada als socis/es assistents.
A nivell general es destaca que, tal i com s’ha fet en els anys anteriors, l’actuació duta a terme des de l’Associació és continuista en relació a les línies de comunicació i treball establertes amb les administracions, entitats i altres col·lectius. En aquest sentit, han continuat les reunions de treball amb l’Associació d’Empreses d’Arqueologia de Catalunya, la Societat Catalana d’Arqueologia, el Servei d’Arqueologia i l’Associació de Bioarqueòlegs de Catalunya. Els temes que s’han tractat són relatius a la creació del Col·legi d’Arqueòlegs, a recolzar iniciatives de cara a l’activitat professional, aspectes relatius a la responsabilitat civil dels arqueòlegs, així com temes relacionats amb aspectes econòmics davant la nova conjuntura econòmica. Amb l’Associació de Bioarqueòlegs s’ha estat treballant per a preparar un curs conjuntament.
Pel que fa al Col·legi d’Arqueòlegs, s’ha continuat treballant en aspectes relatius a la seva creació, com ara el cens d’arqueòlegs, i s’està a l’expectativa dels moviments que es puguin produir des del Departament de Justícia. Tot i això, des del Departament de Justícia tot el tema relatiu a la creació de nous col·legis està bastant aturat.
En relació a altres activitats dutes a terme des de l’Associació, es destaca la participació en la presentació del PIACAT (Pla Integral per a l’Arqueologia de Catalunya). Així mateix, s’ha participat en les iniciatives proposades des del FODARQ, si bé estava previst dur a terme un fòrum de debat, que finalment no es va tancar. En relació a l’àmbit de la docència universitària s’han dut a terme xerrades informatives al Postgrau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, així com al Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es destaca la notable assistència d’alumnes en aquestes xerrades, on s’ha explicat l’exercici de l’activitat professional dels arqueòlegs. A la Universitat Autònoma de Barcelona es va fer també una xerrada i es va participar en un debat relatiu a l’exercici professional, que havien estat organitzats pel col·lectiu d’estudiants Estrat Crític. Es destaca que s’ha apostat per donar a conèixer l’Associació als estudiants que estant cursant ja la titulació específica d’arqueologia (això és beneficiós per al col·lectiu, així com de cara al col·legi).
Pel que fa als cursos, durant aquest darrer any no s’ha tancat cap curs específic, si bé es té un llistat de cursos de formació que estan pendents de tancar. Es destaca que el fet de la poca assistència en els altres cursos organitzats anteriorment, que desmotiva de cara a la preparació de nous cursos. Tot i això, es vol continuar treballant de cara a organitzar nous cursos.
3. Balanç econòmic i estat de comptes de l’exercici 2010. Lectura de l’informe i aprovació, si s’escau
Maria Pujals, tresorera de l’Ad’AC procedeix a explicar el contingut de l’estat de comptes de l’Associació. En el dossier facilitat als assistents s’adjunta un document on es presenta aquest estat de comptes. Es destaquen novament les despeses ocasionades, a partir de comissions bancàries, pels rebuts de les quotes anuals dels socis/es que han estat retornats. Un altre aspecte que es reitera és la manca de dades bancàries de part dels associats, que no permeten que es passin algunes quotes. S’ha contactat amb els associats per tal de poder esmenar aquests aspectes. A nivell de tresoreria es destaca el fet que, ja des de la creació de l’Associació els diners que es van recollint mitjançant les quotes dels socis serveixen per poder acumular un fons de diners, que poden ser necessaris de cara a la creació del col·legi.
L’estat de comptes és aprovat per unanimitat
4.Aprovació de les quotes pel 2011
En aquest punt de l’ordre del dia es proposa mantenir l’import de 40€ de la quota dels socis. S’obre un torn de debat on es valora si val la pena mantenir la quota dels socis, ja que les prestacions són reduïdes. Un aspecte que es destaca és el fet que no cobrar quotes pot desprestigiar l’Associació. A més, es reitera l’aspecte esmentat del cobrament de les quotes, per poder tenir un fons econòmic per fer front a les despeses del futur col·legi. Tot i això es farà un esforç per augmentar les prestacions per als socis.
S’aprova mantenir la quota de 40€.
5. Pressupost per a l’exercici 2010
A nivell pressupostari s’està a l’espera de les possibles despeses relacionades amb la creació del Col·legi.
A banda d’això, les despeses generals que es preveuen són les relacionades amb el lloguer del local de l’Associació i les generades per les trameses als socis.
6. Proposta d’activitats previstes per a l’exercici 2011
En relació a la creació del Col·legi es continuarà treballant en els possibles temes relatius a la seva creació, tant els que s’està treballant (el cens real d’arqueòlegs, l’actualització de la memòria presentada l’any 2004).
Una altra activitat que es preveu dur a terme és la continuació del programa formatiu. En aquest sentit s’està pendent de proposar una data per al curs de Bioarqueologia (relatiu a la presa i tractament de mostres), que s’ha preparat juntament amb l’Associació de Bioarqueòlegs de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. El curs es durà a terme al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on es disposa d’espai i d’instal·lacions per a dur-lo a terme.
Es durà a terme un curs-sessió informativa relativa a l’espoli dels jaciments arqueològics i a les actuacions que cal dur a terme des del punt legal. Aquest curs l’impartirà en Joan Carles Alay.
També s’està preparant, amb el Servei d’Arqueologia, un curs de legislació pel que fa als aspectes relatius al patrimoni arqueològic.
Així mateix es treballarà en la continuació de cursos de formació en relació al dibuix arqueològic, planimetria i topografia. Tant en aquest curs com en la resta que es programin es treballarà en l’aprofitament dels avenços tècnics i científics.
Es preveu la celebració de Jornades de debat i reflexió en relació a un tema específic vinculat a la professió. Un dels temes que s’està valorant seria el de l’arqueologia en temps de crisi. Es demana la col·laboració dels socis per proposar temes que es considerin interessants de debatre.
S’ha de treballar en la captació de nous associats i aquesta tasca es durà a terme a les universitats. Es donarà a conèixer l’Associació als estudiants (com ja s’està fent mitjançant xerrades informatives).
Es treballarà en la conscienciació en relació al patrimoni i l’activitat arqueològiques. Així mateix s’incidirà en possibles aspectes determinats o actuacions que sorgeixin i que puguin afectar al patrimoni arqueològic
Es continuarà la relació amb les entitats i institucions vinculades en el nostre àmbit.
Es continuarà en el nou format de carnet de soci i es treballarà per actualitzar i ampliar la prestació de serveis per als associats.
7. Torn obert de paraula
Un cop acabada la presentació de la proposta d’activitats, s’obre un torn de paraula.
Araceli Martin proposa, de cara als cursos de formació, que es faci una enquesta als associats per a poder copsar els interessos dels mateixos de cara als cursos. En aquest mateix sentit comenta que els cursos haurien de ser de temes que potser a la universitat no s’ensenyin de manera específica i així es complementa la formació.
En relació als estudiants universitaris, David Asensio comenta que els estudiants dels Graus d’Arqueologia són els que es volen dedicar a l’arqueologia i que valdria la pena fer una reunió amb els professors de les universitats perquè ajudin a donar a conèixer l’Associació.
Carme Subiranas comenta, en relació als universitaris, que als que primer s’ha de convèncer de la necessitat de l’Associació i el Col·legi és als professors de les universitats.
Pel que fa a aspectes professionals, Josep M Vila, proposa que des de l’Ad’AC s’hauria d’aconseguir que hi hagués un circuit entre l’administració, els col·lectiu de professionals i les empreses, per poder garantir la qualitat de les intervencions. Això s’hauria de dur a terme podent valorar les qualificacions tècniques dels professionals.
Araceli Martin comenta que des del Servei d’Arqueologia s’està preparant un Registre d’Empreses, a partir del qual es pugui conèixer la capacitat de les empreses (per poder assumir diferents tipus d’intervencions), així com els diferents especialistes que en formen part. Demana a l’Assemblea què es considera que hauria de tenir aquest registre d’empreses.
Isidre Pastor recorda que en aquests registres no es poden oblidar ni tancar les portes als professionals no vinculats a empreses. S’ha d’especificar a quin tipus d’intervencions pot anar un sol professional.
Araceli Martin diu que un autònom té la consideració d’empresa.
Maria Pujals comenta que hi hauria d’haver un llistat d’empreses i un llistat de professionals. Les dues llistes han de ser complementàries.
Josep M Vila proposa que aquest registre hauria de ser similar al de la construcció, on es classifiquen les empreses a partir de la capacitat de poder assumir diferents tipus d’intervencions (tant a nivell tècnic com d’infraestructura).
Araceli Martin comenta que aquest Registre el faria l’administració i aquesta ha de respondre d’allò que s’especifica per part de cada empresa. El que es demana a les empreses i als professionals s’hauria de poder enganxar amb el que marca la legislació i el reglament específic de les intervencions arqueològiques (de cara a exigir especialistes…).
Isidre Pastor destaca que és important que hi hagi una bona borsa de treball, on hi hagi el contacte de cada professional i empresa.
Passant a un altre aspecte, Josep M Vila demana que com a col·lectiu s’ha de demanar al Servei d’Arqueologia i Paleontologia quin desplegament s’està duent a terme del PIACAT.
Cerdanyola del Vallès, 26 març de 2011